"Així se suportaven les onades de calor fa 30 anys. La sensació serà la mateixa, però la diferència és que els termòmetres difícilment arribaven als 40 graus i que la calor extrema ens castigava 3-4 dies a l'estiu, molt lluny dels 22 dies de mitjana actuals. El nostre arxiu de la televisió valenciana és la millor prova del canvi. Així obria a l'informatiu un 8 de juny de 1990 la nostra emblemàtica Txelo Miralles, enmig d'una terrible onada de calor. Entre 35 i 37 graus. Temperatures que aquí les patirà avui. Els mapes meteorològics s'enrotgien tímidament en els llargs i càlids estius. A Halance, on han tingut 37 graus de màxima, i també han destacat a la ribera alta alguns punts per damunt dels 35 graus. El juliol de 1994, una ponentada històrica per a l'època, deixava registres com mai, que obligava els nostres reporters a buscar refugi. Estem vivint hores de molta calor, de ventiladors i, a més, d'un bufí de desesperació. Tot i ser flor d'un dia, resaborem la conseqüència semanal d'onades de calor actuals. Antes había que esperar muchos años o incluso décadas para que se registraran 45 grados o más. Y nos encontramos en esta ocasión con que llevamos 6 años consecutivos registrando 45 grados o más. I més prompte, el 28 d'abril de 1997, a Benidors, a Brasil, en atenció... 30 graus de temperatura de màximes. El que no ha canviat és la reacció dels entrevistats. Es insoportable. Ha pasado un día de muerte aquí. Intentar estar a la fresca. I el remei per a combatre l'infern."