"Amb els incendis forestals hi ha unes quantes peces que no encaixen i unes cartes que no lliguen. Hem après la importància que té per a un país la seva sobirania alimentària, per no dependre de tercers. Hem après el consumir, preferentment, productes de quilòmetre zero per allò de reduir la petjada ecològica tant com es pugui. Tots aquests productes, els de la sobirania alimentària i, òbviament, els de quilòmetre zero, els podríem produir, els nostres pegesos, que, a més a més, prou que voldríem fer-ho, perquè això es permetria quedar-se a les seves terres, però no els surten els números, perquè els escanyen amb els preus o no poden competir en quantitat. El resultat és que el medi rural s'abandona, creix el bosc, l'amenaça d'incendis augmenta, però continuem portant aliments de molt lluny perquè són més barats i, lògicament, el preu pesa molt en la decisió de compra. Però al final em temo que ens acabarà passant allò que el més barat acaba sortint més car."