"Aquesta del sol és tan bona, jo crec que ja estem de tastar-la. Vale, anem cap allà. La febrereta d'ilera. Exactament. És que és un plat d'estiu, és el més tradicional de l'estiu, no? Perquè es fa en un ingredient molt de temporada, que és el moment d'agafar la febrereta, anar-te'n a la platja, sopar i a disfrutar-la. L'ingredient fonamental, la carabassa vilera, que és diferent a totes, és una carabassa única de temporada a la vila. Tenim una preparada que ja està... Pensa que bona que collir, encara aquesta maureta pel soroll que fa, i la peifina al final és molt pareguda als carabassetes, als carabassits. Que diem nosaltres, la carabassa és 40 dies, que és per a consum ràpid, no es poden deixar en casa. Tenim la carabassa, tomàquet, pebre, la part més fosca, diguem, de la tonyina, ensalau. Bueno, la mare és... Ara anem a treure el senyatxo i els aïlls per apurar la carabassa. La carabassa ha d'estar un rato fins que la punxes ben al ganivet i està blaneta. Llavors, la traiem i automàticament ja posem la pebrera. Ara traiem la carabassa i ja està d'horaeta. Vaig a apurar la pebrera. Molt bé. Molt bé. Reiem la tomaca i la posem a continuació. A aquest plat no li posem molta sal, perquè, clar, ja està el senyatxo insalaura, però hem de posar-lo a remulla, eh?, és superimportant. Gaspar, més o menys, quant temps... Quatre hores, normalment, deu ser a remulla. Ara anem a traure, perquè, si no, no se farà massa. I aquí va la tomaca. Lo bo que té de fer-ho a l'aire lliure és que no va en brut, és la cuina, i no és l'intent. En el moment que posem això, ja no hi ha que menjar-s'ho, perquè no es desfatxa la carabassa. No clavar la paleta. Marta, això té una pinta... Espectacular. Jo vaig a per la carabassa primer. Sí, no? Mmm! Bueno, sí."